miércoles, 24 de julio de 2013

Vint-i-un mesos més tard

He esperat uns dies. He volgut que les emocions  s’apaivaguessin però ja us haig de dir que he viscut,   visc,  les hores que han passat des de l’alliberament de la Mone i de la Blanca  amb molta felicitat.
Vaig encetar aquest blog  el dia 14 d’octubre de 2011 i la meva primera entrada es dèia  “Un contracte no escrit”.  El dia anterior, el 13, la Montserrat Serra i la Blanca Thiebaut,  havien estat segrestades al camp de refugiats de Dadaab, a Kènia. Totes dues eren treballadores humanitàries  per compte de Metges sense Fronteres. L’escrit volia ser una reflexió sobre les delicades i difícils relacions que els treballadors humanitaris mantenen amb les poblacions que auxilien. Era el “contracte no escrit” que féia possible treballar amb una certa seguretat. En aquell moment, no pensava, ni de lluny, que el segrest duraria  21 mesos.
Ara, físicament són lliures. Estic content. I no en sé res més, i trobo que és bo que no en sàpiga res més. Vull defensar l’hermetisme extrem que MSF ha observat durant tot aquest temps i que també observa ara. He escoltat i vist com  hi havia mitjans de comunicació  que criticaven en veu alta aquesta política de discreció i silenci, que no entenien com no se’ls explicaven tots els detalls que han portat al feliç desenllaç, si s’havia pagat, com s’havia negociat, quin tracte havien rebut les ostatges, si havien estat objecte d’abusos, si no ho havien estat....
No és un joc ni, encara menys, un espectacle.  Si MSF diu que qualsevol informació podria posar en perill la seguretat de persones que bé són encara a Kènia o a Somàlia, bé han intervingut en tot el procés, jo m’ho crec. És clar que jugo amb avantatge, ja que he treballat a Metges sense Fronteres, he viscut d’altres segrestaments i he vist com funciona tot des de dins....
Així que ja no sabré res més. Ni què va passar ni com ha anat. No ho necessito. Sí que m’agradaria saber, d’aqui a un temps, que totes dues es recuperen físicament i psicològicament.. I, si és així, seré doblement feliç.

Veintiún meses después

He esperado unos días. He querido que las emociones se mitigaran, pero ya os digo que he vivido, vivo, las horas que han pasado desde la liberación de Mone y de Blanca con mucha felicidad.
Inicié este blog el día 14 de octubre de  2011 y mi primera entrada se titulaba “Un contrato no escrito”. El dia anterior, el 13,  Montserrat Serra  y Blanca Thiebaut habían sido secuestradas en el campo de refugiados de  Dadaab, en Kénia.  Ambas eran trabajadoras humanitarias de Médicos sin Fronteras. El  escrito quería ser una reflexión sobre las relaciones delicadas y difíciles  que los trabajadores humanitarios mantienen con las poblaciones a las que auxilian. Era el “contrato no escrito” que hacía posible trabajar con una cierta seguridad. En aquel momento  no pensaba, ni de lejos, que el secuestro iba a durar 21 meses.
Ahora, físicamente son libres. Estoy contento. No sé nada más de ellas y considero que es bueno que sea así. Quiero defender el hermetismo extremo que MSF ha observado durante todo este tiempo y que sigue manteniendo. He visto y oído como algunos medios de comunicación han criticado en voz alta esta política de discreción y de silencio, sin entender cómo no se explicaban  todos los detalles que han conducido al feliz desenlace, si se había pagado o no, como se había negociado, qué trato habían recibido las  secuestradas, si habían sido objeto de abusos o si no lo habían sido....
No es un juego  ni, aún menos, un espectáculo. Si MSF afirma que cualquier información podría poner en peligro la seguridad de personas que aún permanecen en Kénia o en Somália o que han tomado parte en el proceso, yo me lo creo. Claro que juego con ventaja, no en vano he trabajado en Médicos sin Fronteras,  he vivido otros secuestros y he visto, desde dentro, como funciona todo....

Asumo, pues, que ya no sabré nada más.  Ni qué pasó ni cómo ha ido. No lo necesito.   Sí que me gustaría saber, dentro de un tiempo,  que las dos se recuperan física y psicológicamente. Y, si es así, seré doblemente feliz.

No hay comentarios:

Publicar un comentario